L'escola ara

"Escoles del s. IX amb professors del s. XX i alumnes del s.XXI". Amb aquesta afirmació, us deixo un enllaç del cantautor valencià Ovidi Montllor, amb la seva cançó "L'escola de Ribera", a veure què en penseu.

Jaume Cela: "Els mestres del futur"

Després d’aquesta setmana tant intensa de SAE en la que hem pogut veure escoles i veure com funciona realment el món de la educació primària des del punt de vista dels docents ha donat molt que pensar.  Quan entrem a formar part d’aquest món tan fascinant com és la educació, hem de tenir en compte diferents factors.

La educació que oferim als infants que en un futur eduquem no serà mai la mateixa. Tecnologies, obligacions acadèmiques i el joc diari no es poden compatibilitzar actualment. La educació de fa més de cinquanta anys no és la mateixa que la de ara (per sort) i no s’ha d’imposar el coneixement als infants. Per altre banda, la educació basada en el que els nens els interessa hauria de tenir un límit. No sempre es pot ensenyar el que els nens volen saber i tenen una certa predisposició i atenció cap el tema. S’ha de saber motivar i fer més dinàmica l’aula. Lo important no és saber vendre bé la matèria que s’imparteix. També la immigració és un dels grans factors modificadors de la escola. Diferencies entre religions, ideologies, pensaments, tradicions, constitueix l’element modificador de l’escola actual. I sobretot, un factor que condiciona la escola: la crisis de l’estat del ben estar. Posaré un sol exemple per que s’entengui. Per a alguns infants, el dinar que s’ofereix a les escoles és l’únic que poden tenir segurs.

La conferència que ens ha ofert en Jaume Cela la ha acabat donatn uns adjectius els quals els educadors haurien de tenir en compte:

1. Acollir 
2. Mostrar 
3. Acompanyar 
4. Estimar 
5. Motivar 
6. Saber escoltar 
7. Ajudar a preguntar 
8. Donar autonoimia 
9. Responsabilitat 
10. Escola oberta a la realitat 
11. Valorar el coneixement 
12. No es pot malmetre la autoestima de l'alumne 
13. Confiar/Esperar 
14. Sentit de l'humor

Museu Egipci de Barcelona

El Museu Egipci de Barcelona és la proposta educativa que us vinc a recomanar.

El museu ofereix un munt de propostes per a nens i grans en qüestió de cultura antiga. Per els nens hi ha tres tipus d'activitats diferents:

1. Visita comentada a la col·lecció permanent i es complementa amb la realització de tallers on els alumnes poden obtenir un grau de coneixement més complet sobre determinats aspectes de la vida a l’antic Egipte.
2. Al Campus Arqueològic, el Programa Educatiu es centra en les excavacions arqueològiques als diferents jaciments egipcis recreats a escala real, on és possible desenvolupar el descobriment i la investigació arqueològica i el treball en equip.
3. Crèdit de Síntesi “Egipte, terra de faraons”, que combina el treball a l’escola amb la pràctica al Campus Arqueològic i la visita al Museu Egipci de Barcelona.

Per altre banda ofereixen també activitats extraescolars, que es realitzen els caps de setmana i a  les vacances de Nadal i les d'estiu.

Com a activitat que he pogut veure i viure com a infant, ha sigut el campus d'estiu. En aquí es treballa un munt l'Egipte antic, mesclat amb algunes classes d'anglès, els quals són molt interessants pels nens que tenen interes en Egipte i tota la seva cultura.

Escola Municipal Arc Iris

El passat dimarts vaig tenir la oportunitat de visitar una escola representativa: Escola Municipal Arc Iris. Aquesta escola té una gran història darrere seu. Va néixer sent escola de república i amb el franquisme va passar a dir-se "26 de Enero", sent una escola sanatori per a infants amb problemes respiratoris. Als setanta, aconsegueixen canviar el nom de l'escola, que rep el nom que té actualment.

En aquesta escola s'hi treballa de manera poc quotidiana amb el model de escola que vaig ser-hi jo. Alguns dels seus trets d'identitat són aquests: aporta una educació integral, és una escola participativa i escola cohesionadora que transmet un sentiment de pertinença al nostre país.

Aula de plàstica

A part de les classes que tenen de normal, acullen d'altres metodologies que trobo molt interessants. Primer de tot, el treball de les arts plàstiques són totalment lliures: no tenen uns cànons marcats per al dibuix i els colors per fer les manualitats se'ls creen ells mateixos per tanteig amb les mescles de les pintures. En resum, fan us de la seva imaginació. També el que m'ha agradat més és que per cada assignatura tenen una sala diferent de treball de manera que no tenen a tots els infants tancats les sis hores de classe retinguts en un mateix lloc.

Una de les dinàmiques que més hem va sobtar i que m'hagues agradat de haver tingut en el la meva escola és el conssell d'alumnes. Aquesta és una bona manera d'apropar-se als nens i a les seves necessitats reals. Una manera de poder debatir i acordar els problemes quotidians de la vida diaria a l'escola, com podria ser tractar el problema del reciclatge a la hora d'esbarjo.

Sala de la ràdio

L'escola acull un altre projecte molt curiós. Fan un programa de ràdio cada dues setmanes. Aquest projecte és dut pels nens de sisè juntament amb l'ajut d'un professor. Aquest equip de ràdio està format per un total de 7 infants, en que cada un d'ells té una funció, que va des de la música, organització comentaristes, etc. però fora de la zona de treball hi ha corresponsals de cada classe, que són els que s'encarreguen de donar les noticies de cada classe al equip tècnic. Amb aquesta activitat l'escola treballa l'educació integral en tos els seus àmbits: compromís, millora del llenguatge verbal a la hora de parlar en directe, llenguatge escrit amb la redacció de les notícies i preparació de preguntes pels més menuts de la casa.

La educació que dona aquesta escola no és simplement donada pels professors o per la experiència. Existeix el factor de la tercera persona, és a dir de l'alumne més gran. Els nens de cursos més petits són acollits per un altre d'un curs més gran amb el que l'ensenyaran a llegir, mitjançant textos que es prepara en més gran per   fer comprensió escrita, conèixer noves paraules, etc.

Pel que fa la organització i repartiment de les zones d'esbarjo, fa poc que han canviat el sistema per a repartir-les a causa de que el futbol era sempre el joc que imperava. Per això cada dia de la setmana pertoca una zona diferent del pati per a jugar. I a més, cada zona esta destinada per a una tipologia de jocs diferents per a diversificar els jocs a totes les edats. A més, conten amb tot un conjunt de material per a les hores fora d'estudi, com pilotes, patins, etc. per que puguin diversificar el joc.

De la biblioteca que tenen se'n fa un us molt intens. És oberta de cinc a sis de la tarda per a tots els infants que ho necessitin. I com que vivim a un moment en que la informàtica és molt important per aquest mon en que la comunicació és inmediata i universal, tenen l'aula d'informàtica al costat, com a recurs complementari a la cerca d'informació.

També vaig trobar molt positiu de l'anul·lació dels timbres per a marcar el fi de les classes. Allà feien ús de cançons catalanes per a marcar-ho, per a fer de l'escola menys semblant a un recinte tancat en el que s'hi obliga estar.

Aquesta escola crec que és molt representativa per la educació que jo crec que hauria de adquirir el sistema educatiu actual. Crear una educació que no sigui receptiva per al nen, és a dir, fer una educació pel nen, no per a crear còpies.

Dilluns de SAE: taula rodona amb mestres novells

El dilluns van assistir a la facultat quatre ex alumnes de la facultat a explicar-nos la diferència entre abans i desprès d'estudiar. Tots ells van exposar les seves experiències personals de quan van començar a treballar com a mestres. Tots ells tenien un "mateix problema": tenien por de que tot els hi anés malament i que no poguessin controlar la situació a la classe. I clar, a la faculta ens ensenyen de pedagogia, psicologia, sistemes educatius, etc. Però no existeix capa assignatura que es digui "domini de feres". Per a resoldre quest problema, tots els membres de la taula van dir-nos quin és l'element que els va ajudar a tirar endavant amb aquests problemes: el conjunt del professorat. Busquen el suport dels companys de feina per a veure com tractar els diferents temes, és a dir, ajudar-se de la experiència.

Per altre banda també ens van mostrar que l'ofici de mestre és el més humà de tots. Estàs més de sis hores treballant amb persones que tenen les seves inquietuds, els seus malestars, les seves manies, els seus ideals... Per tant no podem anar a adoctrinar amb els coneixements que hi ha en els llibres. S'ha de conviure amb la realitat social i no ens podem quedar impassibles davant els dubtes que no tinguin res a veure amb la matèria.  És més, la educació que hem de donar ha de ser per a conèixer al món que a ells els envolta. A preguntes de "què és un desnonament", "cóm podem anar al espai" i moltes altres més jo els hi donaria més importància que al saber obligatori. Estem formant persones, no robots.

 

Inici de la SAE

Iniciem la SAE (Setmana d'Activitats Extraordinàries) amb una taula rodona de mestres novells, és a dir, exalumnes de magisteri de la URL que venen a exposar-nos la seva experiència com a estudiants i com a professors.

Immigració a la escola

El passat dimecres a la hora de seminari va sortir un tema molt interessant i a la vegada polèmic en el món de la educació. El tema va sorgir quan cada un de nosaltres exposava la escola en que aniria a visitar a la SAE (Setmana d'Activitats Extraordinàries) per la qüestió de les escoles amb una gran quantitat de nens procedents d'altres països i cultures. El problema de discernir entre els nens autòctons i els que tenen diferents procedències.

El problema és que l'hi estem fen un etiquetatge que és molt negatiu per l'infant. Aquest etiquetatge és una espècie de adjectiu qualificatiu despectiu, el qual fas reduir a una persona a un sol element, deixant de banda la totalitat del nen. A part d'això, hi ha un element molt important: l'educador és símbol que tots els infants segueixen i fan cas. Si ja des d'un bon principi els nens veuen que el professor no respecta al nen nouvingut, serà molt difícil la seva integració al grup.

Per això caldria que en el món de la educació no hi hagués desigualtats entre els nens. Però ara només ens hem quedat amb l'element de la immigració, però també es pot donar una sensació d’abandonament a causa de que els professors tinguem algun nen  com a "preferit", fent que els altres alumne es quedin  en un nivell inferior d'atenció, i per tant, d'importància.