El passat dimecres a la hora de seminari
va sortir un tema molt interessant i a la vegada polèmic en el món de la
educació. El tema va sorgir quan cada un de nosaltres exposava la escola
en que aniria a visitar a la SAE (Setmana d'Activitats Extraordinàries) per la
qüestió de les escoles amb una gran quantitat de nens procedents d'altres
països i cultures. El problema de discernir entre els nens autòctons i els que
tenen diferents procedències.
El problema és que
l'hi estem fen un etiquetatge que és molt negatiu per l'infant. Aquest
etiquetatge és una espècie de adjectiu qualificatiu despectiu, el qual fas
reduir a una persona a un sol element, deixant de banda la totalitat del nen. A
part d'això, hi ha un element molt important: l'educador és símbol que tots els
infants segueixen i fan cas. Si ja des d'un bon principi els nens veuen que el
professor no respecta al nen nouvingut, serà molt difícil la seva integració al
grup.
Per això caldria
que en el món de la educació no hi hagués desigualtats entre els nens. Però ara
només ens hem quedat amb l'element de la immigració, però també es pot donar
una sensació d’abandonament a causa de que els professors tinguem algun nen
com a "preferit", fent que els altres alumne es quedin en
un nivell inferior d'atenció, i per tant, d'importància.
És un tema polèmic, però més polèmic és quan es mescla amb l'idioma d'escolització del sistema educatiu català. Penso que aconseguir que un nen que ve d'un país on no es parla el català acabi l'etapa d'escolarització obligatòria amb un coneixement de català avançat és una meravella, més quan no s'ha impedit que aprengui castellà (si no en parlava) i una tercera llengua.
ResponElimina