Conclusions de la conferència de Francesco Tonucci

La conferència del Sr. Francesco Tonucci va ser molt interessant. Va mostrar una visió diferent de la que és actualment la escola i cóm haurien de ser els docents. La conferència va ser de caire periodístic, el qual prenia el paper d’entrevistador el Dr. Miquel Prats.

"Aprendre no és retindré"

El Sr. Tonucci va posar molta importància al concepte d’escola. La escola, des dels seus inicis, no ha canviat gens ni mica. Va començar sent un complement per als nens afortunats que tenien els pares lectors, i per tant, que els transmetien una educació la qual era complementada per l’escola. Després del període de postguerra, l’ensenyança es va fer obligatòria, i ja no va agafar el mateix paper d’abans:  ara havia d’ensenyar a tot un grapat de nens des de zero. I actualment la educació segueix així: el model d’aula en la que els alumnes s’asseien a escoltar i retenien conceptes (la similitud de l’alumne amb un got vuit que s’ha d’omplir). Actualment les escoles són espais antinaturals per als nens. Estar més de cinc hores tancat entre quatre parets és com una presó per a ells. És més, Francesco Tonucci proposa d’abolir les aules tal i com les coneixem actualment. Com a solució proposa crear una educació pràctica: donar sentit al que es faci mitjançant tallers. La educació ha de donar un gir radical. I aquest canvi no es podrà fer mitjançant lleis. Ha de sortir dels mateixos professors (revolució educativa). S’ha de dir un NO rotund al sistema actual d’educació. Per què la “feina” del professor no és ensenyar uns coneixements a un grapat de nens, sinó que és acompanyar a un grup de nens a conèixer el món, què són ells i per què han de seguir unes normes. S’ha de educar mitjançant l’escolta de les necessitats de cada infant. Què els inquieta és fonamental. De què serveix ensenyar les parts d’una cèl·lula si no saben que formen part d’una comunitat. S’hauria d’eradicar  la cultura del retindré i expulsar els coneixements en un foli. S’ha de saber per culturitzar-se. I a part del saber, s’ha de tenir en comte que l’infant requereix d’uns instants d’autorealització personal: jugar. En el joc és on el nen es troba lliure i s’expressa amb naturalitat. Que al final tot es resumeix amb aquest tema: no s’ha de retenir ni reprimir la naturalesa del nen, ja que no se’n pot extreure’n el fruit partint d’una base dolenta.