Conclusions de la conferència de Francesco Tonucci

La conferència del Sr. Francesco Tonucci va ser molt interessant. Va mostrar una visió diferent de la que és actualment la escola i cóm haurien de ser els docents. La conferència va ser de caire periodístic, el qual prenia el paper d’entrevistador el Dr. Miquel Prats.

"Aprendre no és retindré"

El Sr. Tonucci va posar molta importància al concepte d’escola. La escola, des dels seus inicis, no ha canviat gens ni mica. Va començar sent un complement per als nens afortunats que tenien els pares lectors, i per tant, que els transmetien una educació la qual era complementada per l’escola. Després del període de postguerra, l’ensenyança es va fer obligatòria, i ja no va agafar el mateix paper d’abans:  ara havia d’ensenyar a tot un grapat de nens des de zero. I actualment la educació segueix així: el model d’aula en la que els alumnes s’asseien a escoltar i retenien conceptes (la similitud de l’alumne amb un got vuit que s’ha d’omplir). Actualment les escoles són espais antinaturals per als nens. Estar més de cinc hores tancat entre quatre parets és com una presó per a ells. És més, Francesco Tonucci proposa d’abolir les aules tal i com les coneixem actualment. Com a solució proposa crear una educació pràctica: donar sentit al que es faci mitjançant tallers. La educació ha de donar un gir radical. I aquest canvi no es podrà fer mitjançant lleis. Ha de sortir dels mateixos professors (revolució educativa). S’ha de dir un NO rotund al sistema actual d’educació. Per què la “feina” del professor no és ensenyar uns coneixements a un grapat de nens, sinó que és acompanyar a un grup de nens a conèixer el món, què són ells i per què han de seguir unes normes. S’ha de educar mitjançant l’escolta de les necessitats de cada infant. Què els inquieta és fonamental. De què serveix ensenyar les parts d’una cèl·lula si no saben que formen part d’una comunitat. S’hauria d’eradicar  la cultura del retindré i expulsar els coneixements en un foli. S’ha de saber per culturitzar-se. I a part del saber, s’ha de tenir en comte que l’infant requereix d’uns instants d’autorealització personal: jugar. En el joc és on el nen es troba lliure i s’expressa amb naturalitat. Que al final tot es resumeix amb aquest tema: no s’ha de retenir ni reprimir la naturalesa del nen, ja que no se’n pot extreure’n el fruit partint d’una base dolenta.

FRANCESCO TONUCCI: Les TIC, l'escola, la família i els infants

Ara inicia la conferencia de Francesco Tonucci a l'Auditori del FAD. Pot ser molt interessant veure la visió pedagògica del les TIC de mans d'aquest gran personatge del món educatiu.

IITworldEdu 2012, final de la cinquena edició

Ahir per la tarda vam poder assistir a l'acta de cloenda de la cinquena edició d'IITworldEdu. Tot hi que m’hagués agradat poder assistir i conèixer tor de projectes i idees de les TIC aplicades a l'ensenyança.

Pels projectes que vaig poder veure en la entrega de diplomes vaig quedar fascinat. Anava des de un programa per ajudar a gent amb discapacitat visual per a poder utilitzar el teclat, fins a un taller de robòtica per a nens.

Tots aquests projectes són espectaculars i innovadors. I aquest és potser un dels petits problemes. Introduir tot de noves tecnologies a l'aula és molt útil només quan el docent coneix el seu funcionament. Amb això hem refereixo a professors que actualment no saben cóm funciona una pissarra digital, o si més no, no tenen un control total. I això passa sobretot amb els professors de “l’antiga escola", en que el professor és qui ho sap tot i tan sols ha d'emetre la informació al nen. El món, i per tant la educació es renova i es dirigeix cap a un nou model de docent que s'ha d'adaptar a la realitat actual.

ITworldEdu 2012

Avui tindrà lloc al COSMOCAIXA la cinquena edició de l’ITworldEdu. Aquesta convenció té com a objectiu “analitzara, mitjançant bones pràctiques l’estat actual i el futur de l’aplicació de les noves tecnologies en l’entorn educatiu”.

Per a més informació us deixo l’enllaç de la plana web: http://www.itworldedu.cat/index.php

"Educació prohibida"

Aqui deixo un petit caramel. És un documental titulat "La Educación Prohibida". Tracta sobre temes importants de la educació, tipus d'escoles, etc. En resum, cóm funciona la educació actualment. Espero que us agradi.

Documental: LA EDUCACIÓN PROHIBIDA

Educació Catanano-Espanyola?

Aquí us deixo un enllaç de la plana web de la Generalitat en que ens exposa la qüestió de la espanyolització de l'educació catalana.

Rigau: "Hi ha una visió d'Espanya que és preconstitucional: estem davant d'una involució molt clara i explícita"

Sensibilitat

Fa uns dies vaig presenciar una escena paupèrrima d'atenció de un pare als seus fills: ens situem en un vagó del metro de Barcelona. Asseguts en el vagó hi havia un pare amb els seus dos fills, de dos i cinc anys aproximadament. El més gran, ja amb cert domini de les noves tecnologies li demanava al pare de jugar amb el seu smart phone. Com que el pare no li feia cas, el nen insistia amb més energia i desesperació. Per altre banda, el menut de dos anys prenia primer pla davant del pare, ja que poc deia, però feia moneries per a rebre l'atenció del pare.

El pare no sé què volia aconseguir amb l'estratègia de deixar el seu fill aïllat i no percebut. En tot cas, era el que pitjor podia fer. Aquesta espècie de vuit que es feia al nen mesclat amb la excessiva atenció del pare cap al més petit no és gens productiu. I d'aquí en podem extreure dos qüestions: és necessari que els infants juguin a edats tant baixes a les consoles? I, és aquest mètode efectiu per què deixi les consoles el nen? Com diria Rousseau, per evitar que els infants no es "pertorbin" i vagin pel mal camí, s'ha de suprimir l'element problemàtic, és a dir, eliminar els jocs del mòbil. I sembla que ens estiguem deixant el menut de dos anys, però també és negativa una excessiva atenció. No per què es faci més gran la bombolla de l'egocentrisme infantil, sinó per que també afecta de retruc al germà.

Inici

Comença la meva primera experiencia amb un blog. És un projecte molt interessant que pot ser força extrany: convinar noves tecnologies amb temes educatius comporta una mescla explosiva (en el bon sentit de la paraula).

Primer de tot toca personalitzar l'"skin" de la plana i a poc a poc ja li anirè donant forma, no us preocupeu.