El càstig com a eina pedagògica

El càstig és una eina molt utilitzada actualment per a la educació dels infants: posar-los a pensar cara la paret, copiar cent vegades una frase adoctrinadora per què la interioritzin o simplement privar-los d’alguna estona de pati, serveixen per a corregir-los i educar-los?  I sabem cóm fer-ho? I a més, apliquem els castic coherentment amb el que l’infant ha errat?

Però realment és necessari el càstig? Hem de tenir en compte, com educadors, que les accions de l'infant no van dirigides a fer mal i hem de ser conscients que amb aquestes accions els infants ens donen a conèixer una mancança o necessitat pròpia del seu entorn.

Per altre banda hem de tenir en compte que el càstig és necessari sobretot en edats primerenques en que difícilment el nen no entendrà el per què de les coses. Difícilment podrem fer reflexionar a un infant de quatre anys sobre si donar una puntada de peu a les escombraries i tirar els papers pel terra és correcte o no.

Aquí us deixem un llistat de característiques que hauríem de tenir en compte a l’hora de castigar a algun infant.

http://blogs.lainformacion.com/treintaymuchos/2012/05/04/como-castigar-a-los-ninos-hoy-para-que-te-lo-agradezcan-manana-ocho-criterios-casi-infalibles/

Conferència de Pilar Benejam: Mestres en temps incerts

Vivim en temps de canvis. És normal aquest procés, tot hi que hi ha vegades que aquests canvis són molt ràpids i ens predisposen a estar en constant alerta. Els mestres tractem amb éssers humans.

Idea de que cal aceptar el canvi:

• Mon canviant (físicament).
• Canvi de la ciencia. La realitat la interpretem, és una interpretació, que pot anar variant segons els descobriments que faci l'home. A  part, cada escú quan se li transmet aquest coneixement cientific, s'ha de tenir en compte que els infants poden entendre d'una altre manera segons el que els interessa.
• Economia: despres de la segona guerra mundial. Més mercat i menys estat.
• Democràcia: igualtat i participació
• Capitelisma Kainessia: innova, i amb la riquesa que es crea, s'ha de distribuir.

• Canvis socials: de la familia extensa a la familia de la soletat: ja sigui per pocs germans, avis abandonats, familiars que van a treballar... El suport de la família desapareix.

QUÉ FEM ELS MESTRSE EN AQUESTA SITUACIÓ?

1. Convicció de la gran dicnitat de la nostre professió.
2. Passió pel coneixement. És la manera amb que conectem amb els alumnes.
3. Apendre és una de les coses més divertides: Passió pel coneixement. Mouure i remoure el saber desconegut. Importància de saber pensar.
4. Necessitat de tenir un bon equip escolar per poder superar els problemes tots junts. Necessitar de suport moral. L'equip si van tots a una, és que no pensen, haurien de tenir tot d'opinions. "Estar tots en acord en el desacord". Diàleg és la base de la igualtat.
5. Creure en la dignitat de la persona humana. Els alumnes tracten als companys igual que el professor fa  amb ells.
6. Suspendre als infants ÉS UNA VERGONYA. Si suspenem a més del 4% serem mal mestres. No es pot calificar als nens segons el que mostren en un paper. Mestre expert com ha minim ha de tenir set anys. Poc a poc s'ha d'apendre.

Vivim un futur incert, pero els mestres hem de tenir tres coses clares, que són la base de la democràcia:

1. Hem d'ensenyar a pensar.
2. Hem d'ensenyar a dialogar.
3. Hem d'ensenyar a participar.

Assignatura optativa

Aquests últims dies el galliner s'ha posat a revoltat amb les últimes notícies que ens venen des de Madrid.  En l'esborrany de la nova llei d'educació, el ministre Wert ha plasmat una altre més que dubtosa proposta educativa: considerar la llengua catalana com amatèria optativa. Però no a tota la península, sinó que és un nou intent d'abolir l'ensenyament del català a les escoles. Però pel que sembla, el senyor ministre es deu pensar que a Catalunya és perseguit el castellà o alguna cosa semblant.

Aquest no parar de l'atac a la nostre llegua, i per tant a la manera de veure el món, no parà de part del govern central. Espero que es deixi d'atacar i d'oferir una paupèrrima imatge de part seva, que senyores i senyors, a Catalunya no perseguim a ningú per parlar castellà, que nosaltres també el parlem, l'estudiem i "de tant en tant" si ens agafa la vena "espanyolista", el parlem.

Per a no deixar un mar gust de boca, aquí us dono un petit dolç dels nostres amics del "Polònia":

LOE vs. LOMCE

Mirant avui pel lector de RSS, he trobat l'enllaç d'un bloc en que exposa la visió que donen les dues últimes lleis d'educació. Amb la LOE, veiem que la educació es considera un factor importantíssim per a formar i creat persones. En canvi, la LOMCE dona un valor totalment diferent: considera la educació únicament un factor de riquesa i creixement del país. La qüestió alarmant que hi veig en aquesta nova llei d'educació és l’abandó que en fa de la part humana. El següent pas és dir que la educació serveix per formar treballadors útils a la societat. Aquí us deixo l’enllaç per que pogueu veure el que es cou avui dia amb la educació.

Homenatge

Bon dia a tots. Avui us deiso una altre cançó de l'Ovidi Montllor. Amb "Homenatge a Teresa" avui recordem a totes aquelles persones del món no docent que ens han educat i marcat a la vegada.

Que passeu un bon cap de setmana.

L'escola ara

"Escoles del s. IX amb professors del s. XX i alumnes del s.XXI". Amb aquesta afirmació, us deixo un enllaç del cantautor valencià Ovidi Montllor, amb la seva cançó "L'escola de Ribera", a veure què en penseu.

Jaume Cela: "Els mestres del futur"

Després d’aquesta setmana tant intensa de SAE en la que hem pogut veure escoles i veure com funciona realment el món de la educació primària des del punt de vista dels docents ha donat molt que pensar.  Quan entrem a formar part d’aquest món tan fascinant com és la educació, hem de tenir en compte diferents factors.

La educació que oferim als infants que en un futur eduquem no serà mai la mateixa. Tecnologies, obligacions acadèmiques i el joc diari no es poden compatibilitzar actualment. La educació de fa més de cinquanta anys no és la mateixa que la de ara (per sort) i no s’ha d’imposar el coneixement als infants. Per altre banda, la educació basada en el que els nens els interessa hauria de tenir un límit. No sempre es pot ensenyar el que els nens volen saber i tenen una certa predisposició i atenció cap el tema. S’ha de saber motivar i fer més dinàmica l’aula. Lo important no és saber vendre bé la matèria que s’imparteix. També la immigració és un dels grans factors modificadors de la escola. Diferencies entre religions, ideologies, pensaments, tradicions, constitueix l’element modificador de l’escola actual. I sobretot, un factor que condiciona la escola: la crisis de l’estat del ben estar. Posaré un sol exemple per que s’entengui. Per a alguns infants, el dinar que s’ofereix a les escoles és l’únic que poden tenir segurs.

La conferència que ens ha ofert en Jaume Cela la ha acabat donatn uns adjectius els quals els educadors haurien de tenir en compte:

1. Acollir 
2. Mostrar 
3. Acompanyar 
4. Estimar 
5. Motivar 
6. Saber escoltar 
7. Ajudar a preguntar 
8. Donar autonoimia 
9. Responsabilitat 
10. Escola oberta a la realitat 
11. Valorar el coneixement 
12. No es pot malmetre la autoestima de l'alumne 
13. Confiar/Esperar 
14. Sentit de l'humor